A mi em sembla que és bastant alta, tenint en compte que jo mesuro l'alçada de les persones en relació a la meva estatura, té el cabell molt llarg i arrissat de color castany clar i, normalment, el duu recollit amb un monyo per tal que no li vingui a la cara, suposo que aquest pentinat és conseqüència de la seva feina, treballa amb nens d'un any i necessita comoditat.
Té uns ulls molt particulars, com molt exòtics, però, tot i haver parlat bastant amb ella i anar al mateix grup de seminari, la veritat és que no m'he fixat de quin color són. El nas és petit i recte i la boca guarda unes dents ben arrenglerades.
La seva pell és bastant clareta i la cara molt fina, no sé si es maquilla però sempre la veig amb molt bon aspecte. També cuida el seu vestuari, té moltes combinacions possibles que li permeten anar tant a la feina com a la facultat.
Sempre sembla tranquil·la, fins i tot, quan arriba uns minuts tard i perceps un cert nerviosisme, perquè és una noia molt responsable, sense alterar-se va fent la seva pas a pas i mai no diu que li falta temps o que hi ha alguna cosa que se li ha encallat, en general és molt positiva.
Els seus moviments són lents i suaus, com si els tingués ja calculats i així no haver de rectificar. Casi sempre té el somriure a la cara i bones paraules per a tothom, és molt dolça a l'hora de parlar, molt pausada, per això suposo que em transmet aquesta tranquil·litat que deia abans.
Aquesta noia és la Cristina Gómez.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada