Quan perlem de programari lliure ens referim a que no s'ha de pagar el permís per fer servir aquell programa, però no pagar aquesta llicència no vol dir que aquest programa deixi de ser comercial, continua sent-ho, però lliure de cparregues.
Hi ha pàgines web destinades a que els usuaris comparteixin informació on-line amb unes condicions d'ús específiques per tal de protegir les seves aportacions, ja siguin textos, fotografies, etc. Un exemple d'aquestes pàgines web és FLICKR, que permet emmagatzemar imatges i compartir fotografies amb la comutitat d'usuaris que l'utilitzen. Per tal de protegir els drets d'aquestes persones va sorgir el CREATIVE COMMOMS, que protegeix les imatges i és de llicència gratuïta. D'aquesta manera, amb el sistema de protecció de les imatges, arribem al punt que si un usuari utilitza qualsevol imatge que estigui protegida haurà de demanar permís al creador de la mateixa posant-se en contacte amb ell.
4 CASOS DE CULTURA LLIURE:
CAS-A: Incorrecte. No pot ser que el professor demani un model concret de calçat als alumnes perquè aquests ténen llibertat a l'hora d'escollir, a més a més que cada família té les seves possibilitats econòmiques i potser aquestes bambes són massa cares, cada cop es fa menys però molta gent aprofita la roba i el calçat del germà o germana gran i, segons el professor, això no ho podrien fer els seus alumnes perquè ell està imposant un model de bambes concret.
CAS-B: Incorrecte. Crec que aquesta opció tampoc és encertada perquè diem als alumnes que han de comentar les fotos al word, els hi estem imposant un programa que no és lliure, els estem condicionant també dient que les fotos les han de buscar al google.
CAS-C: Incorrecte. No tots els alumnes poden disposar de la mateixa versió de power point, és una mica similar al cas A. Pel que fa a les imatges que els alumnes agreguin al treball no hi ha problema perquè, com el cas B, és un treball o uns apunts que està preparat per als alumnes. Però la part que no trobo encertada és la de que tots estiguin obligats a tenir aquella versió 2007.
CAS-D: Correcte. Els alumnes ténen llibertat per escollir les postals que vulguin per dur-les als seus pares.
En els casos A, B i C es veu clarament com no són correctes perquè s'anomenen les marques concretes, en canvi a la D no s'imposa cap marca comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada