BLOCOSFERA

Podem definir la blocosfera com la comunitat de tots els blocs de la xarxa. El blocaire crea un bloc i el manté actualitzat constantment, mostra temes d'interès i hi relaciona links i pàgines web per tal que el visitant del seu bloc tingui tota la informació possible. A partir d'un bloc es poden crear enllaços amb altres blocs de temàtiques similars i així crear una xarxa social en la qual es comparteixen diferents punts de vista i també opinions iguals que ens permeten crear unes relacions i un enriquiment molt divers en el nostre bloc.

Nosaltres, a la classe de gestió hem creat una petita xarxa a partir d'un bloc inicial que hem fet en grup, m'explico, cada grup ha treballat en la creació d'un bloc amb una temàtica diferent, a partir d'aquí hem començat a buscar altres blocs que tractéssin la mateixa temàtica per poder formar enllaços amb els mateixos i destacar els aspectes més interessants de cada un d'aquests blocs.
També hem creat enllaços a altres pàgines d'interès que ens poden donar més informació sobre el tema principal del qual tracta el nostre bloc.

La temàtica que hem escollit pel nostre bloc és la INTEGRACIÓ A LES ESCOLES, per accedir podeu fer clic en aquesta adreça www.integracioalesescoles.blogspot.com , volem mostrar diferents tipus i metodologies d'integració d'alumnes immigrants a les escoles catalanes mitjançant diferents activitats que plantegen els professors i la direcció dels diferents centres educatius.

Esperem que us agradi el nostre bloc.

La cultura lliure

La cultura lliure en termes molt generals és tot aquell material d'àmbit cultural que hi ha a la xarxa del qual se'n pot disposar, existeixen el programari lliure i el convencional. El PROGRAMARI CONVENCIONAL és aquell que no es pot modificar ni distribuir perquè això no ha estat previst pel seu programador, però, en canvi, el PROGRAMARI LLIURE és tot aquell que es pot modificar i redistribuïr i que es pot fer servir amb qualsevol finalitat. La viquipèdia és un bon exemple de cultura lliure.

Quan perlem de programari lliure ens referim a que no s'ha de pagar el permís per fer servir aquell programa, però no pagar aquesta llicència no vol dir que aquest programa deixi de ser comercial, continua sent-ho, però lliure de cparregues.

Hi ha pàgines web destinades a que els usuaris comparteixin informació on-line amb unes condicions d'ús específiques per tal de protegir les seves aportacions, ja siguin textos, fotografies, etc. Un exemple d'aquestes pàgines web és FLICKR, que permet emmagatzemar imatges i compartir fotografies amb la comutitat d'usuaris que l'utilitzen. Per tal de protegir els drets d'aquestes persones va sorgir el CREATIVE COMMOMS, que protegeix les imatges i és de llicència gratuïta. D'aquesta manera, amb el sistema de protecció de les imatges, arribem al punt que si un usuari utilitza qualsevol imatge que estigui protegida haurà de demanar permís al creador de la mateixa posant-se en contacte amb ell.

4 CASOS DE CULTURA LLIURE:

CAS-A: Incorrecte. No pot ser que el professor demani un model concret de calçat als alumnes perquè aquests ténen llibertat a l'hora d'escollir, a més a més que cada família té les seves possibilitats econòmiques i potser aquestes bambes són massa cares, cada cop es fa menys però molta gent aprofita la roba i el calçat del germà o germana gran i, segons el professor, això no ho podrien fer els seus alumnes perquè ell està imposant un model de bambes concret.

CAS-B: Incorrecte. Crec que aquesta opció tampoc és encertada perquè diem als alumnes que han de comentar les fotos al word, els hi estem imposant un programa que no és lliure, els estem condicionant també dient que les fotos les han de buscar al google.

CAS-C: Incorrecte. No tots els alumnes poden disposar de la mateixa versió de power point, és una mica similar al cas A. Pel que fa a les imatges que els alumnes agreguin al treball no hi ha problema perquè, com el cas B, és un treball o uns apunts que està preparat per als alumnes. Però la part que no trobo encertada és la de que tots estiguin obligats a tenir aquella versió 2007.

CAS-D: Correcte. Els alumnes ténen llibertat per escollir les postals que vulguin per dur-les als seus pares.

En els casos A, B i C es veu clarament com no són correctes perquè s'anomenen les marques concretes, en canvi a la D no s'imposa cap marca comercial.

AUDACITY

Aquest és un programa que ens permet gravar arxius de so a partir d'un micròfon connectat a l'ordinador i després penjar-lo allà on volguem, per exemple, en aquest bloc.

Hem gravat l'activitat entre tres companyes de classe, per començar havíem d'apretar el REC i parlar pel micròfon, un cop acabat premíem l'STOP. En aquest punt ja teníem la primera veu gravada i, per guardar-la, havíem de prémer FITXER i EXPORTAR com a WAV. Així havíem de fer amb les tres veus i després podíem amplificar o reduïr el so mitjançant el botó EFECTO. Un cop teníem les tres gravacions guardades les recuperàvem a IMPORTAR PROYECTO i podíem començar a treballar amb elles però una a una, per això havíem de silenciar les gravacions que no féssim servir. En aquest moment havíem de retallar les parts de la pista que haguéssin quedat sense veu amb el botó de les tisores i després unir les tres pistes, aquesta unió s'havia de fer prèvia reducció de les mateixes clicant el botó de la lupa i després posar les tres pistes l'una consecutiva de l'altra per sentir les tres com si fossin una de sola. Després d'aquest procés tornem a EXPORTAR COM A WAV.

Per afegir la música de fons havíem d'anar a PROYECTO i després a IMPORTAR AUDIO. Un cop afegida la música modificàvem el volum i ajustàvem la progressió de la mateixa. En aquest moment ho tornem a guardar i ja tenim el nostre arxiu d'àudio.

Però per poder penjar l'àudio, primer vam crear una pàgna web per poder tenir l'adreça URL, això ho vam fer mitjançant el GOOGLE SITES. Un cop creada la pàgina afegim la nostra gravació d'àudio i a través dàquí ja podíem penjar-la al bloc perquè teníem adreça.

En el nostre cas, vam haver de comprimir primer l'arxiu perquè pesava molt, però, un cop fet, si el vols sentir fes clic aquí.

Crítica literària: El Celler

El Celler
Noah Gordon
Roca Editorial, Barcelona 2007
382 pàgines, 21€

Narrativa. La Catalunya de la segona meitat del segle XIX és l’escenari principal on el protagonista Josep Àlvarez ha de superar la difícil i apassionant època que li ha tocat viure, una història humana que conté l’essència de l’obra anterior de l’autor.


El Celler és el títol de la última novel•la de Noah Gordon
(Worcester, Massachusetts), on el protagonista es veu
obligat a fugir al Llenguadoc (França) per circumstàncies
polítiques i on aprèn el procés de l’elaboració del vi gràcies
al viticultor amo de les terres on treballa. Amb la mort del seu
pare decideix tornar a Santa Eulàlia, la seva vila natal, situada
al Penedès, aquí ha de solucionar les traves que el seu germà
Donat li posa per heretar les terres de la família, però la passió d’en Josep és conrear les seves vinyes i treballar en l’elaboració
d’un bon vi.

A través del retrobament amb antics amics, interessants
personatges de la vila i, de la construcció d’un celler, l’autor
ens narra la forma de vida de l’època i remarca com el
protagonista és fruit de la cultura catalana, per fer-ho fa
servir elements històrics com ara la plaga de la fil•loxera.
També fa referència a l’assassinat del general Joan Prim,
on en Josep es veu involucrat involuntàriament com a cap de turc.

Aquesta novel•la ens explica una història de superació
personal d’una manera fluida on, alhora, l’autor s’hi
recrea descrivint les tasques pròpies de la vida al
camp i la duresa que comporta treballar una terra
de la qual has de viure, en definitiva, una interessant
introducció al món de les vinyes i dels vins combinada
amb la visió d’un jove vilatà del Penedès que ens trasllada
amb tendresa la seva experiència. Un personatge enamorat
de la terra que ens encomana la seva passió i que ens
proporciona una humanitat i un sentit del companyerisme
i de la responsabilitat quan, en els moments més difícils de
la Marimar, la veïna vídua, ell es posa a la seva total disposició.
D’aquesta relació d’amistat sorgirà una emocionant història
que ens captivarà fins al final i, tot això, a través de la recreació
d’una vila del Penedès que podria haber estat real en una segona
meitat del segle XIX, fruit d’una exhaustiva documentació de
l’autor en una narració entreteinguda però alhora fácil, a l’abast
de tothom.

Google Notebook i Delicious

A la classe de gestió del dijous 1 d'octubre vam estar estudiant aquestes dues aplicacions del google, la veritat és que jo no les coneixia, de fet no coneixia cap marcador de pàgines a part del típic "favoritos", i és una eina que em serà molt útil perquè més d'una vegada m'he quedat sense connexió a internet i he perdut totes les pàgines que mirava en aquell moment o, simplement, que sempre mirem el mateix i no tenim necessitat de perdre el temps, cada cop que obrim l'ordinador, d'escriure tota l'adreça web.

Tant el Notebook com el Delicious serveixen per guardar les nostres pàgines d'interès d'una manera molt més segura, ja que les guarda a la xarxa i tu pots disposar d'aquesta informació des de qualsevol ordinador conectat a internet. El Notebook et permet endreçar les notes i organitzar-les al teu parer i el Delicious et permet crear una xarxa social en la qual tu pots compartir les teves pàgines preferides.

Una altra de les característiques d'aquestes dues aplicacions és que pots compartir informació amb qualsevol company, simplement has de tenir la seva adreça. Per això a mi m'ha agradat molt més el Delicious, trobo que és més senzill el seu funcionament i alhora de compartir informació, de fet, em sembla més senzill en general.

Del llibre de text a l'ordinador portàtil

" L'AULA DIGITAL

El Departament d'Educació iniciarà un programa pilot el curs que ve per reconvertir l'actual model d'aula docent en aules digitals. Els llibres de text desapareixeran de les motxilles i se substituiran per continguts digitals que es portaran en un ordinador portàtil personal. El conseller, Ernest Maragall, preveu implantar el nou model educatiu a tot el sistema a partir del curs 2010-2011.


EFE/DDG GIRONA
Els escolars de tot Catalunya deixaran de carregar les pesades motxilles amb els llibres de text i, en el seu lloc, portaran una maleta amb un ordinador portàtil a partir del curs 2010-2011. El Departament d'Educació inicia el curs vinent un pla pilot perquè un centenar de centres d'ensenyament secundari obligatori -onze de les comarques gde Girona- facin un ús intensiu de les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement i els continguts digitals.
El nou escenari provocarà que les famílies es reorganitzin l'inici del curs escolar. Les habituals llistes de llibres de text desapareixeran i només s'haurà de comprar una única eina de treball. Un ordinador portàtil personal.
El pla pilot s'iniciarà el proper curs 2009-2010 i a partir del curs 2010-2011, un cop feta l'avaluació, es desplegarà en tot el sistema educatiu. No obstant, des del Departament d'Educació van informar que el pla pilot podrà tenir dos ritmes d'implantació. Una opció serà fer efectiu el pas al llibre digital des del primer any. Els docents seguiran la metodologia associada al llibre digital i podran demanar a l'alumnat que presenti a la pissarra digital els seus treballs. Cada alumne disposarà d'un ordinador personal per seguir les classes lectives i fer els exercicis des de casa. "

notícia extreta de: diaridegirona.cat

23 d'abril de 2009

Per veure la notícia sencera fes clic aquí

He triat aquesta notícia perquè em crida molt l'atenció la velocitat com evoluciona el món de l'educació, realment és un gran avenç que els joves estudiants del nostre país puguin disposar d'un ordinador en el qual estiguin recollides totes les matèries i que no hi hagi necessitat de dur els llibres a les escoles, a part d'una millora i modernització de l'educació és una alternativa ecològica als llibres.

Amb aquest nou sistema d'aprenentatge els alumnes ténen la possibilitat de fer els exercicis a l'ordinador i de mantenir un mitjà de comunicació amb el professor i guanyar en agilitat a l'hora de treballar. Per al professor suposa un nou ventall de recursos didàctics al seu abast i que generen un nou interès en els alumnes.

Sincerament, crec que és una gran iniciativa, però encara hi ha un gran recorregut per arribar a l'èxit total del projecte.

Música dibuixada

El vídeo mostra com a partir de l'expressió musical podem crear activitats dirigides a fomentar l'ús del propi cos per aprendre.

Amb aquesta activitat els/les nens/es entenen un ordre en la pròpia música que ells/es expressen amb diferents símbols, aquests símbols (figures amb les mans, per exemple) cada nen/a l'interpreta d'una manera diferent i el relaciona amb un aspecte diferent, però amb aquest exercici ajudem a que memoritzin i aprenguin.